Regione Sardegna
Cun sa Lei Regionali n. 44 de su 14 de cabudanni de su 1993 su Consillu Regionali at decrarau “su 28 de abrili de dònnia annu Sa die de sa Sardigna, sa festa natzionali de sa regioni sarda, dii de festare cun programmas e fainas culturalis chi fatzant a connosci sa stòria sarda e is valoris de s’autonomia po fai cresci sa cussèntzia de s’identidadi culturali nosta in is prus giòvanus e in totu is sardus”.
Su 28 de abrili de dònnia annu, de su 1994, torramus a arregordai una pàgina de sa stòria sarda: su 28 de abrili de su 1794 candu in Casteddu su pòpulu, arròsciu de sa prepotèntzia de su Guvernu de is Savoias, chi non teniat in contu perunu is bisòngios suus, si pesat totu paris e nci bogat de sa tzitadi a su Visurrei Balbiano e a totu is piemontesus.
“Su patriotu sardu a sos feudatàrios”, mellus connotu de totu is sardus comenti de Procurade ‘e moderade Barones sa tirannia (de is primu fueddus de s’òpera) est diventau in su 2018 s’innu natzionali sardu. Scritu in su 1795 de Franciscu Nàtziu Mannu, unu magistrau de orìgini Otieresa chi aiat pigau parti a sa rivolutzioni, est stètiu annomingiau “sa marsilliesa sarda”.
Custa pàgina de stòria sarda dda contat beni meda, in pagus minutus, Isabella Tore in custu vìdeu.
In su giassu la storia sarda nella scuola italiana s’agatat sa Die de sa Sardigna contada totu in sardu (e in italianu puru) po chini, mannu o piticu chi siat, tenit bidea de dda studiai a sa sola e de dda torrai a contai a is atrus.
Ocannu sa Die de sa Sardigna si torrat a festai “comenti si spetat” a pustis de duus annus chi sa pandemia at frimau unu pagu totu. Cunvènnius po sa lìngua sarda in lìngua sarda e atras fainas culturalis s’ant a fai in Comunus meda in custa dii o in custa coa de cida.
Si fait festa oi, totu sa dii manna, in Casteddu innui sa Regioni, a pustis de sa missa in Catedrali a is 9.30 de mangianu, at cuncordau atòbius, mostras a tema, laboratòrius, rievocatzionis stòricas e fainas culturalis de diferenti genia me in is localis de sa Manifatura de is 09.00 a is 22.00.
Unu bellu programma po festai Sa Die at cuncordau finsas s’assòtziu ANS cun mùsica, spetàculus, giogus po mannus e pipius, bisitas ghiadas peri is bias de su tzentru stòricu de Casteddu e unu momentu po arregordai a totu is màrtiris de sa rivolutzioni sarda.