Regione Sardegna
Trintacuatru annus a ocannu, su 20 de frìargiu de su 1988, est mortu s’artista aristanesu Antoni Garau. Connotu po is cummèdias in lìngua sarda campidanesa, Antoni fiat nàsciu me in Aristanis su 3 de làmpadas de su 1907. A piciocheddu setzìu in foras de sa butega de su babbu, candu no ddu aiat nisciunus a intru a comporai, nci passat su tempus a castiai e a ascurtai a sa genti chi passat in su camminu e de issus, e de cussus chi intrant a butega puru, ndi piscait de su fueddai e de is movèntzias issoru is modus de nai curiosus chi, a pustis de tempus, nci at postu in buca a medas de is personàgius de is cummèdias suas.
At scritu in totu 13 cummèdias de innui ndi essint a pillu totu is cambiamentus de sa sotziedadi sarda de unus 50 annus.
Una de custas cummèdias chi dd’at fatu binci puru su prèmiu literàriu “Grazia Deledda” e dd’at fatu a connosci, no in Aristanis sceti ma in dònnia logu, est Basciura. Una cummèdia in tres atus scrita in su 1950 e rapresentada sa primu borta in su 1953. Una cummèdia chi meritat de essi connota e lìgia ca est unu piculeddu de sa stòria de custu territòriu, de is chi nci bivint e de sa lìngua sarda chi fueddant.
In Basciura Garau narat su contu de una biddixedda fraigada pròpiu in basciura, in su Campidanu de Aristanis, a tretu de su Tirsu e chi fiat sèmpiri gherrendi contra de su frùmini ca dònnia annu s’aundat.
Sa cummèdia cumentzat cun sa grida chi ghetat su bandidori a sonu de trumba po “arregodai a tottu is conzilleris, de una parti e de s’attra ca, custu merì a a sa cabad’e su soi s’accorrat su consillu comunali po òrdini de su sìndigu me in sa domu de su vicàriu poita su monacipiu nd’esti acabau de arrui arise’ notti.”
Su consillu depit detzidit luegus su de fai: si lassai sa bidda e dda torrai a fraigai prus in artu prima chi s’unda nci betit totu…. Sa populatzioni straca de is dannus de s’unda diat a bolli a torrai a fraigai sa bidda in un’àteru giassu ma su sìndigu diat a bolli aconciai su campanili e abarrai me in Basciura ca “su spetàculu de s’àcua chi si spainat in custas terras est una gratzia….” finsas a candu s’unda no at a fai dannus prus mannus e nci fai fuiri a totus e impressi puru!!!!
Su nòmini de sa bidda est un’ imbentu de Garau e gasi puru is nòminis de totu is personàgius ma in parti su contu de sa bidda de Basciura àteru no est si no sa stòria de Sant’Eru ‘e Còngius. Sant’ ‘Eru difatis in antighidadi s’agatat in unu giassu in basciura, in su 1918 a pustis chi s’unda nci ait betau is domus, is santeresus si nci fiant andaus de cussu giassu. Aiant cumentzau a lassai sa bidda a pagu a pagu e a ndi fraigai un'atra prus a in artu, a tretu de su sartu de Sant’Elena tra Ollasta e Simaghis.
Oi de sa biddixedda bècia abarrant is arruinas de sa chi fiat sa crèsia manna, intitulada a Santu Nicolau de Mira e innia a canta sa cresiedda bizantina de Santu Diadoru in Còngius, fraigada intra de su de VII e su de VIII sèculus, e intitulada a Santu Diadoru, unu sordau bizantinu originàriu de Amasea. Po mori de totu is traballus fatus sa crèsia at pèrdiu unu pagheddu su gèniu architetònicu cosa sua.
A intru de sa biddixedda chi is santeresus nd’ant torrau a pesai a nou ant fraigau una crèsia moderna, intitulada a Santu Nicolau, patronu de Sant’Eru ‘e Còngius, chi s’afestat su 6 de su mesi de nadali. Oi Sant’Eru ‘e Còngius est fratzioni de su comunu de Simaghis e contat unus 100 bividoris ma finsas a su 1928 fiat comunu a sé.