11.02.2021

Su Carrasegai sardu in tempus de COVID

Ocannu passau in custu tempus no teniaus ancora cuscièntzia de totu su chi depiat capitai e su carrasegai dd’eus afestau in totu sa Sardìnnia comenti dd’eus sèmpiri connotu.

Ma su de ocannu at a essi unu carrasegai diferenti in dònnia logu, su primu chi si fait in tempus de Covid. In su mesi de gennàrgiu, sa dii de su èspuru de Sant’Antoni de su fogu, no at fatu mancu a fai sa primu essida de is màscaras sardas tìpicas connotas de totus. Mamutones, boes, merdules, filongiana, corrajos, bundus, urtzus e totu is àteras màscaras no sunt essidas in giru peri is biddas comenti fadiant dònnia annu.

Po mori de sa Covid no fait a s’atrumai, no fait a fai sfiladas de carrus e de genti mascarada, ne ballus in pratza. Is Comunus e is assòtzius ant pensau a àteras maneras po afestai su carrasegai in seguresa. Insandus su de su 2021 at a essi unu carrasegai sui generis, diferenti de totu is àterus annus ma s’at a fai su pròpiu! Totu is manifestatzionis prus mannas e prus connotas de Sardìnnia sunt stètias torradas a pensai e s’ant a fai in àteras maneras po spraxi unu messàgiu de speràntzia e afortiai su sensu de apartenèntzia de sa comunidadi a su territòriu.

S’UNLA de Aristanis at cuncordau po oi, giòbia de lardaiolu, a is 17.30 de merii in direta Streaming: “Sonos de Carrasegare. Sonos e mùsicas de is carrasegare sardus” a incuru de
Marcello Marras. Chini totu est interessau ddu podit sighiri in su Canali YouTube de s’UNLA https://www.youtube.com/channel/UCnNLsBEHrJSWrfK6eBtQaew o in sa pàgina facebook https://www.facebook.com/centroservizi.culturalioristano/

Me in provìntzia de Aristanis puru ocannu is manifestatzionis prus mannas e prus connotas de carresegai sunt arremprasadas cun àteras fainas a manera de no fai ammuntonai sa genti e prevenni diaici situatzionis de perìgulu po sa spraxidura de sa Covid-19.

Me in Aristanis sa festa manna chi si fait dònnia annu po sa Sartìllia, su prus su dòminigu de carrasegai e su martis de coa, no fait a dda fai.

Comenti at nau Nando Faedda, su presidenti de su grèmiu de is massajus, in un’intervista “mi diat a praxi chi sa Sartìllia de su 2021 fessit arregordada non poita ca is cuaddus no ant curtu ma ca donniunu dd’at curta in coru suu a manera sua!” e unu pagheddu est sa pròpiu cosa po su carrasegai de is àterus logus!

In dònnia manera, finsas a s’ùrtimu is aristanesus ant tentu sa spera de podi giai vida assumancus a is ritus prus de importu de sa Sartìllia, comenti sa bistidura de su Componidori in forma privada e sa beneditzioni chi issu giait a sa tzitadi. Ma parit chi no apant tentu su permissu de ddu podi fai mancu diaici.

Duncas po lassai bia sa traditzioni, a ùrtimu ant postu in pei unas cantu fainas chi s’ant a spoddiai intra de su 4 e su 16 de friàrgiu, cun sa punna de arregordai sa manifestatzioni chi est in su coru de totu sa comunidadi aristanesa.

In is bias de sa tzitadi ant a apicai còpias de òperas dedicadas a sa Sartìllia, fatas de artistas sardus de importu mannu e ant apariciau puru àterus ammostrus a tema. Ant cuncordau finsas unus cantu eventus on line in su web e in sa televisioni comenti film curtzus e documentàrius, eventus social comenti de sa “Sartìllia fata in domu”, a prus de cuncursus e atòbius in contu de Sartìllia.

Po biri totu su programma craca innoi.

Me in Santu Lussurzu puru sa Covid at firmau sa Carrela ‘e nanti, ma sceti po su chi pertocat sa cursa de is cuaddus aintru de sa bidda e totu is àterus eventus in presèntzia. S’arriscu de si piscai su virus est tropu mannu e duncas custa traditzioni po ocannu at a sighiri a bivi sceti a mesu de su web gràtzias a eventus cuncordaus aposta.

Sa punna est cussa de giai vida a s’àiri chi s’arrespirat me in sa bidda po custa manifestatzioni chi est in su coru de is lussurgesus e de is bisitadoris chi dònnia annu prenint su logu. Gràtzias a sa tecnològia at a fai a acuntentai, assumancus unu pagu, totu is interessaus chi ant a podi biri proietzionis fatas innui currint is cuaddus e ascurtai su contu de is editzionis passadas.

S’Amministratzioni comunali po ocannu at finsas mudau su nòmini de sa manifestatzioni ponendi.ddi: “Memòria de sa Carrela ‘e nanti” a manera de ponni in craru ca po su 2021 sa Carrela at a essi unu caminu de arregordus chi no at a firmai sa festa, mancai fata in àtera manera.

S’eventu s’at a fai dòminigu su 14 de friàrgiu de is 11:00 a mangianu cun sa presentada de su sìndigu e de su presidenti de s’assòtziu de is curridoris a cuaddu. De is 18:00 a is 21:00 ant a trasmiti is proietzionis cun su contu de is festas passadas.

In is pàginas social de sa manifestatzioni est finsas ativu unu cuncursu fotogràficu a tema.

Po ndi sciri de prus craca innoi.

Su Marrulleri puru abarrat frimmu, a pustis de 42 annus de vida, po nexi de sa Covid-19. Su carresegai de carrus allegòricus prus mannu de sa provìntzia de Aristanis chi si fait me in Marrùbiu su domìnigu a pustis de mèrcuris de cinìxiu, ocannu at a abarrai sceti me in s’arregordu de sa genti chi ddu cuncordat e ddu sighit.

Comenti si siat sa bidda no bolit arrenuntziai a su spàssiu e a su prèxiu de su carrasegai marrubiesu, po custu s’amministratzioni comunali paris cun s’assòtziu Pro su Marrulleri, ant detzìdiu de cuncordai sa bidda cun partis de carrus allegòricus de is editzionis passadas, po arregallai a sa bidda assumancus s’àiri de sa festa.

Ddoi est in pei finsas su progetu de pintai unu murali a tema e su sìndigu at decrarau de essi prontu finsas a arriciri àteras propostas po s’editzioni de su Marrulleri de su 2022.

Me in is biddixeddas prus piticas de s’Unioni de sa Baddi Bàscia de su Tirsu e de su Grìghini dònnia annu su carrasegai est cuncordau de is pro loco, Consultas de giòvanus o comitaus de fedalis a manu de paris cun is Comunus. S’afestat cun sfiladas de carrus e de genti mascarada, cun ballus in pratza bufendi e papendi tzìpulas o àterus durcis de carrasegai.

Curiosa e spassiosa meda est sa coja de tziu Damus, una manifestatzioni chi si fait dònnia annu in Simaghis s’ùrtimu sàbudu de carrasegai chi arregordat su contu de candu si fiat cojau Sennori Doto Dàmaso (bandidori de Simaghis connotu de is paesanus suus comenti a Tziu Damus). (a.f., s.m.)

Po ndi sciri de prus de custa traditzioni scàrriga s’allegau innoi asuta.