Regione Sardegna
Cun sa deliberatzioni de su Consillu comunali n. 3 de su 9 de martzu de su 2021 su Comunu de Zrofolliu at stabiliu de pigai parti, comenti de sòtziu fundadori, a sa fundatzioni: “Sardegna isola del Romanico”.
Giai de su 2006 nascit sa voluntadi de ponni in pei un’arretza de Comunus innui s’agatant crèsias romànicas, a manera de fai unu caminu ùnicu chi potzat permiti a totus de connosci e de si gosai custu patrimòniu.
In is annus ant incarrelau unas cantu fainas, comenti de su progetu ITERRCOST de su 2008 impari cun Fràntzia, Còrsica e Toscana e sa nàscida de s’assòtziu “Amici del Romanico” in su 2011, e unu nùmeru sempri prus mannu de Comunus, no sceti sardus, s’est aciuntu a custa arretza.
In su 2016 ant firmau sa cunventzioni po amparai, avalorai e fai un’arretza de su Romànicu me in Sardìnnia e in su 2019 nascit me in Savona su progetu ITINERA ROMANICA+ chi ponit impari Itàlia e Fràntzia po avalorai su patrimòniu culturali de su Romànicu e po giai importu finsas a is fràigus prus piticus. Custu progetu at a sighiri finsas a su 2022 cun sa punna de giai a is bisitadoris sa possibilidadi de intrai a is giassus siat a manera fìsica chi virtuali e de tragai a is comunidadis localis po avalorai custu patrimòniu.
In su mesi de cabudanni de su 2020, in Santa Justa, sìndigus e amministradoris ant aprovau su programma “Parco Monumentale del Romanico in Sardegna”, e ant incarrelau totu is fainas po ponni in pei sa fundatzioni “Sardegna isola del Romanico” cun sa punna de pigai parti e spoddiai àterus progetus chi ant a podi bessiri, comenti de cussus chi est incarrelendi sa Regioni e chi pertocant sa filera de su turismu culturali e religiosu de s’ìsula.
Sigumenti me in Zrofolliu puru si pesat una crèsia romànica, cussa de Santu ‘Anni in s’essida de sa bidda, su Consillu comunali at pentzau chi fessit de importu a pigai parti a custa fundatzioni e at stabiliu de nci ponni dinai po ddu podi fai.
Comenti est acrarau in sa deliberatzioni etotu, is crèsieddas romànicas pesadas me in Sardìnnia intra de su de XI e su de XIV sèculus, sunt de importu mannu po su patrimòniu artìsticu de s’ìsula, impari cun s’archeologia nuraghesa espressant unu de is caminus prus de interessu po chini bolit scoberri is arrichesas stòricu-artìsticas de su logu. E custa podit essi finsas una oportunidadi de crèscida econòmica po sa comunidadi. (s.m.)